lectures de la missa de la sagrada familia 31 de desembre 2017

SAGRADA FAMÍLIA

«els meus ulls han vist el Salvador»

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo sóc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran.»
Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc.» Abram afegí: «No m’heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.»
Llavors el Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «No serà pas aquest, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu.» Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, així serà la teva descendència.»
Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. Sara va concebre i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. Abraham va posar el nom d’Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.

Gn 15,1-6.21,1-3

Salm Responsorial

R. El Senyor, el nostre Déu
recorda sempre l’aliança.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles. R

Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,

busqueu sempre la seva presència. R

Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.
Descendents d’Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit R

Recorda sempre l’aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l’aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isahac.. R

Sl 104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d´aquesta veritat.

He 11,8.11-12.17-19

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor. Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.» Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.] I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Lc 2,22-40

"L’Església és família de famílies"

Abram cregué en el Senyor, posant en Ell tota la seva confiança, després que el Senyor el va fer sortir a fora de la seva tenda particular.
El qui viu tancat en ell mateix, dins la «tenda» dels seus interessos personals, s’incapacita per creure de debò en el Senyor que beneí Abram perquè a través d’ell la benedicció divina arribés a totes les famílies de la terra (Gn 12,4).
La carta-homilia als Hebreus presenta la fe dels avantpassats, model de referència de tot cristià. La vida dels models subratlla notes bàsiques de la fe: l’experiència interior del Déu invisible, l’obediència fidel, la confiança en Déu misericordiós, el creixement vers la plenitud.
El primer exemple de la fe d’Abraham és la itinerància exodal: sabent que cap lloc de la terra és la seva morada definitiva, esperava la ciutat ben fonamentada que té Deu mateix com arquitecte i constructor. El darrer exemple és la disponibilitat a oferir el seu fill Isahac per la fe en Déu prou poderós per ressuscitar un mort.
L’escena evangèlica —amb la posterior anada al Temple als dotze anys— clou el cicle de la infància i adolescència de Jesús: són relats ben singulars tant pel llenguatge catequètic com pel fet d’adreçar-se als qui ja creuen i confessen que aquest nen és Crist, el Senyor.
La prescripció de què tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor és llei de l’AT (Ex 13,11) que expressa l’agraï- ment a Déu que preservà els primogènits d’Israel quan el Senyor va fer morir els primogènits d’Egipte (Ex 12,27s).
En context de pregària i agraïment a Déu, el vell Simeó —home just i pietós— i també la profetessa Anna proclamen la identitat de Jesús com «el Messies del Senyor». La historicitat de l’episodi es destaca pel fet inusual de què el relat parla espontàniament de Maria i Josep com «els pares de Jesús»: Fill Unigènit de Déu que per l’Encarnació creixia i es feia fort en la famí- lia on Josep i Maria exerceixen de pares.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi